Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Era una nena gens bufona però molt empàtica amb els seus parents. Malgrat tot, tenia rínxols d’or i orelles de gnom entremaliat. La seva mare es va trastocar només de veure-la i va començar a xiular una vella cançó antiga d’ensalm.
Sabíeu que cada 19 de juliol milers de persones treuen la llengua en senyal de festa? Treure la llengua sempre ho atribuïm a la mala educació, o que estàs fent burla, a la irreverència, però no sempre ha de ser negatiu.
En els meus dies de festa, intento aixecar-me més tard del llit i faig un bon esmorzar. Planifico els dies que sortiré amb els meus amics o familiars i em poso a trucar per telèfon els meus contactes a veure qui pot sortir.
El seny és la capacitat de pensar i considerar en les circumstàncies el que està bé del que està malament i actuar de forma correcta. En el dia a dia i amb els anys sembla que les persones, la majoria, han perdut el seny.
M’agradaria trobar un petit espai on hagi pau, tranquil·litat, silenci…, retrobar-me a mi mateixa, arribar a l’èxtasi profund, buidar la meva ment, gaudir del moment plenament.
Quasi bé no hi ha hagut una família tan feminista com aquella on vaig créixer de nena. L’àvia amb pantalons, allà pels setanta; la mare treballant tota la vida sense faltar ni un sòl dia a la feina; la tieta infermera de la Seguretat Social, els meus quatre germans anti-església i anti-matrimoni per tal de no cedir en res al masclisme.
A la vida hi ha personatges que m’han marcat, tot oferint una sèrie de bons moment amb el seu bon humor. Les persones que m’han fet passar bones estones ha sigut gent que amb el seu carisma et fan la vida una mica més alegre.
Quan algú pensa o actua diferent que els altres, és un bitxo raro; fins i tot un incomprès. Això no està gaire ben vist. Vivim en una societat que has de seguir un model establert, per exemple, ser universitari, casar-te, tenir fills. Si prefereixes fer un mòdul o no tenir fills ja tens l’etiqueta penjada de bitxo raro.
Per a mi, la felicitat és plenitud i autenticitat. Mai es cansen de repetir-nos que l’autèntica felicitat vol dir tenir un pis, un petit cotxe, dos fills i una bona feina.