(Bloc) De duos i de respecte
Fa molt de temps, més o menys mig segle, i en una galàxia molt, molt pròxima, aquí al costat, es va formar un duo còmic amb el nom de Tip i Coll. Per cert, nota al marge, és curiós el número de duets còmics en el panorama de l'espectacle que s'han format al llarg de la història: Tip i Coll, el duo maquineta, Faemino i Cansat, Cruz i Raya, Els Morancos, Martes y Trece (encara que en els seus inicis eren tres membres), R2D2 i C3PO, Epi i Blas, Zipi i Zape, Mortadelo i Filemó, Batman i Robin, Petrolieres i Medi ambient, entre d’altres.
Llegeix més...
Donem per descomptat en nombroses ocasions que allò que sabem, ja sigui perquè ho hem llegit en algun lloc o vist per la televisió o ens ho ha explicat un amic d'un amic, és la veritat absoluta, i passem a creure'l com si d'un dogma es tractés i a no qüestionar-nos la veracitat d'aquest fet en concret.
Cançons sobre la felicitat n'hi ha a palades, tantes com grans de sorra en una platja o programes de tafaneries en televisió. N'hi ha prou amb fer una cerca amb aquesta paraula en qualsevol navegador web perquè sorgeixin incomptables temes cada qual més feliç. Des de “Shiny happy people” de R.E.M. a “Don’t worry, be happy” de Bob McFerrin; des de “Happy” de Pharrell Williams a “Felicità” d'Albano i Romina Power.
El 4 de febrer se celebra el Dia Internacional contra el Càncer. Com tots els dies internacionals d'una cosa o una altra, suposo que s'ha fet amb la idea de conscienciar sobre aquesta malaltia en concret, per a recordar-nos a tots que aquesta malaltia existeix, per a visualitzar-la en una societat acostumada a mirar en una altra direcció quan alguna cosa no ens agrada, o ens espanta, i de la qual, només ens recordem quan ens toca en primera persona.
Perquè gairebé sense adonar-nos, ja tenim damunt de nou altre Nadal. Ja estem al desembre, s'acosta El Nadal, (Nadal is coming), s'acosten les vacances, els menjars d'empresa, les reunions familiars, els polvorons, les festes de cap d'any, el raïm, les llenties, els lacasitos, el preraïm, la roba interior de color vermell, els “bones festes” per tots costats, les nadales, els macrobotellons i les festes il·legals, els regals, els contagis del covid, les hospitalitzacions, l'enèsima onada i totes aquestes coses que solen portar aquestes festes entranyables.
Una altra de les moltes conseqüències que ha portat la Covid és l'escassetat apressant d'això que anomenem comunament microxips, una cosa que no sabem exactament què és ni per a què serveix, però que segons sembla és imprescindible per a la supervivència de la raça humana.
Simon i Garfunkel van crear una cançó a principis dels anys 60 que no va tenir molt d'èxit, però que en anys posteriors ha aconseguit un considerable reconeixement i és una de les grans cançons que ens ha llegat aquest duo musical.
El dia 7 d'abril se celebra el Dia Mundial de la Salut. Com altres dates i jornades similars i reivindicatives, aquest tipus d'esdeveniments estan promoguts per organitzacions d'àmbit supranacional, com l'ONU, UNICEF o en aquest cas en concret, per l'OMS, l'Organització Mundial de la Salut.
Tots tenim dies bons i dies dolents; no crec que hi hagi ningú en el món mundial sense alts i baixos, amb una vida en forma de línia horitzontal, sinó que estarà repleta de pujades i baixades, algunes més pronunciades que unes altres, en pla perfil d'una etapa de ciclisme d'alta muntanya, amb ascensos i descensos pronunciats a tres, quatre o més cims.
Doncs res, ja tenim damunt l'any 2022. Tenim per davant 365 dies (bé, ja uns poquets menys), per continuar amb les nostres vides. I com emplenarem aquesta quantitat de dies fins al següent 31 de desembre? Bé, doncs cadascun sabrà el que pot/vol/desitja fer amb aquest temps per davant.
El dia 16 de novembre se celebra, com cada any des de 1996, el Dia Internacional per a la Tolerància, instaurat per l'Assemblea General de l'ONU. És un dia de reflexió, en el qual, tal com comenten Les Nacions Unides, “s'ha d'advocar a enfortir la tolerància mitjançant el foment de la comprensió mútua entre les cultures i els pobles. Aquest imperatiu està en la base de la Carta de les Nacions Unides i de la Declaració Universal dels Drets Humans i és més important que mai en una era en la qual l'extremisme i el radicalisme violents van en augment i els conflictes es caracteritzen per un menyspreu fonamental de la vida humana”.
Entre les diverses i nombroses coses que ha portat aquesta pandèmia que encara patim, encara que hi hagi massa gent que parla d'ella en passat, com si ja no existís, és que dóna la sensació que s'ha descobert una nova malaltia que pateix la població massivament. Estic parlant, bé, escrivint, ja ens entenem, de la salut mental.