Era una nena gens bufona però molt empàtica amb els seus parents. Malgrat tot, tenia rínxols d’or i orelles de gnom entremaliat. La seva mare es va trastocar només de veure-la i va començar a xiular una vella cançó antiga d’ensalm.
- Com va tot, síndrome postvacacional?
- Avui m’ha anat bé. Ja fa més de quatre dies que he tornat a l’oficina i no puc aixecar el cap.
De primer, la gent recitava en vers les històries passades per tal de retenir el contingut en repetir-les verbalment. Desprès, els egipcis van agafar uns joncs del riu Nil i els van estirar de fora cap a dins amb forma de superfícies de teixit vegetal i poder dibuixar les històries, però a l’Edat Mitjana també s’escrivia damunt de pells molt primetes de xai.
Despuntava la claror mentre, al llarg de la carena, anava resistint el Sol i semblava… tornar enrere.
Quan era petita en aquest país vivíem molt aïllats. Mai trobàvem gent estrangera, en tot cas gent rica que sempre venia a passar-ho bé però no tant a buscar una bona feina.
Una tarda d’estiu bastant avorrida, la meva germana gran em va proposar un repte artístic: que, des d’aquí mateix, us intentés explicar un conte “futurístic” amb la sola punyetera condició de contenir els dos mots (que estan relacionats) que em proposava ella, que són “burro” i “alforja”.
Quasi bé no hi ha hagut una família tan feminista com aquella on vaig créixer de nena. L’àvia amb pantalons, allà pels setanta; la mare treballant tota la vida sense faltar ni un sòl dia a la feina; la tieta infermera de la Seguretat Social, els meus quatre germans anti-església i anti-matrimoni per tal de no cedir en res al masclisme.
Per a mi, la felicitat és plenitud i autenticitat. Mai es cansen de repetir-nos que l’autèntica felicitat vol dir tenir un pis, un petit cotxe, dos fills i una bona feina.
Per a mi, la felicitat és plenitud i autenticitat. Mai es cansen de repetir-nos que l’autèntica felicitat vol dir tenir un pis, un petit cotxe, dos fills i una bona feina.
És obvi que el futur l’hem de cridar, invocar o somiar-lo, sinó mai el podríem esperar. Amb els nostres actes i la nostra determinació pròpia condicionem que alguns esdeveniments siguin profitosos o d’altres ens passin per davant dels ulls, i precisament aquests són els que rebutgem més, en general, a priori.
Existia una plaça antiga al bell mig d’una vila recòndita molt plena de vida, d’éssers humans i de bèsties. Al centre de la plaça de la vila existia una gran estàtua de pedra coberta d’or i diamants que commemorava la naixença d’un galant príncep de feia segles i que havia estat, segons deien, un personatge immensament feliç al llarg de la seva joventut i vida madura; però d’això, malgrat aquella escultura, ja ningú se’n recordava prou; els habitants del poble no sabien qui havia estat el majestuós Príncep Feliç.
M'encanten les castanyes i els moniatos. El més suggeridor que m'he trobat a la nit del 30 d'octubre a l'1 de novembre és un noi ben musculós, vestit d'arlequí de negre i vermell, menjant castanyes, panellets i moniatos.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h