(Bloc) Una navarrica de pro
Com m'agradaria explicar tot el que hauria de lloar cantant o dibuixant artísticament!! M'agradaria expressar com marxarà el més lògic sentit de la meva vida si un dia inexorable passa quelcom dolent a la dona anciana que em va veure obrir els ulls a la vida; com arribaran els grans i petits problemes materials i d'habitatge; els neguits entre nosaltres, cinc germans, més discussions, més embolics... i tot perquè la dona que ens va veure obrir els ulls al món ja ha fet el seu camí vital i ara toca fer-li el relleu.
Escrit per: Maria del Mar Castuera
Però serà poc suportable, serà maleït, serà l'angoixa i la manca de fe. Així ha suposat per a mi la meva mare, un pilar, una pell acariciada, la llum i la força.
Abans, quan jo era una nena, ella era la dona més bonica que podria existir mai. Més tard, un escarràs de tantes ocupacions i fills, la seva feina, la seva soledat i les seves il·lusions malgrat el meu trastorn de salut mental.
Malgrat que no és àvia. Ella sempre intentant obtenir de la vida el millor dels consols, la rialla més grossa, la més dolça alegria...
No es queixava mai i continua volent amagar els plors, encara riu després de les estones d'angoixa i de patir físicament. És un model de vida i un exemple de comportament per a la meva existència.
Crec que cadascú ha d'admirar i estimar la mare per certes coses que només coneixem cadascun de nosaltres, però crec que tots la sabem incomparable i irrecuperable quan la perdem.