(Bloc) La llum de l’albada
Despuntava la claror mentre, al llarg de la carena, anava resistint el Sol i semblava… tornar enrere.
Escrit per: Maria del Mar Castuera
Però… no era del tot fosca la muntanya il·luminada… perquè la força del dia empaitava les tenebres.
De tant empènyer el fort Sol, la matinada despunta oblidant terribles pors, la serralada i… la vila.
I… l’ombra de la tristor desapareix finalment dient adéu l’antic jorn i engrescant-nos per al vinent.
Ara res no és feixuc: la matinada ve per respirar una dolçor que és just pura follia.