(Bloc) Els meus millors amics
De primer, la gent recitava en vers les històries passades per tal de retenir el contingut en repetir-les verbalment. Desprès, els egipcis van agafar uns joncs del riu Nil i els van estirar de fora cap a dins amb forma de superfícies de teixit vegetal i poder dibuixar les històries, però a l’Edat Mitjana també s’escrivia damunt de pells molt primetes de xai.
Escrit per: Maria del Mar Castuera
Amb els viatges de Marco Polo, els bons europeus podien fabricar una matèria flexible, inventada a la Xina, a partir de la cel·lulosa de la fusta i hi pintaven belles inicials al començament de cada capítol de cada grupet de pergamins.
Llavors va sorgir un home, que era frare, i va pensar la idea de tintar una superfície gravada amb tot de lletres que formaven una pàgina real amb la superfície gravada a l’inrevés, com si fos un mirall. I així van aparèixer les lletres mòbils que permetien tintar infinitud de pàgines de paper i aplegar-les totes cosides com si es tractés d’un llibre enquadernat.
Els llibres són molt útils per conèixer dades científiques i la saviesa de tota la Humanitat. També ens agraden per a compartir ideals, fantasies d’amor i febleses humanes.
Els llibres ensenyen quasi bé tot, però… ai, qui només coneix els llibres no sabrà pràcticament relacionar-se amb les persones del seu costat, ja que creurà el que s’ha imaginat llegint abans de creure les paraules que li diuen els seus companys de feina o els seus veïns, i s’embolicarà.
Obren la ment a versions diverses del concepte d’amistat, però no veuen que rebem molts cops, grans o petits, a l’hora d’afrontar-nos a la resta de la gent.