(Bloc) La visita al psiquiatra
- Com va tot, síndrome postvacacional?
- Avui m’ha anat bé. Ja fa més de quatre dies que he tornat a l’oficina i no puc aixecar el cap.
Escrit per: Maria del Mar Castuera
- Aleshores vostè va millorant dia rere dia, però a costa de la salut del pobre pacient que treballa com oficinista. Com podem calmar la seva ansietat de síndrome postvacacional i així alliberar el malalt de l’oficina a qui vostè fa caure malalt?
- Jo crec que, després de les vacances, l’única cosa que em ve de gust és anar a fer un cafetó a les nou del matí quan arribo a la feina, un altre a les deu amb un croissant i finalment un esmorzar de luxe cap allà al migdia, abans d’haver de sortir de l’oficina. I sobretot, el que més m’agradaria en tornar de vacances, i el que em trauria la meva possible ansietat, és que desconnectin la màquina de fitxar cada matí i cada tarda.
- Està clar que hem de fer alguna cosa. El nostre sistema econòmic permet que el pacient malalt ens demani una baixa postvacacional durant un màxim de quinze dies, però no tolera que s’anul·li el rellotge d’entrada i sortida de la feina, per dir un exemple, i a més tampoc no permet que els treballadors surtin a cada estoneta de l’oficina. Hem de reprimir els seus desitjos d’evasió al llarg de la jornada i reeducar els oficinistes perquè no se’n recordin mai de les seves vacances, ni del mar, ni dels seus estimats fills, ni dels paisatges de la muntanya, que només estiguin concentrats en els papers que tenen al davant.
- Vostè és un psiquiatra molt útil per a l’espècie humana, però molt dolent per al meu propi desig de llibertat a qualsevol moment. No tornaré mai de la meva vida a venir a aquest metge.
- Està bé, quan la síndrome postvacacional deixi de ser atesa deixarà d’existir i amb això tots els pacients tornaran al seu lloc de treball després de l’agost com tornen les ovelles al corral: sense pors i sense dubtes.
- Doncs passi-ho bé i saludi la seva esposa de part meva, encara que no ens veurem mai més.
- Visca la repressió i morin els anhels de tornar a estar de vacances, que la vida és dura i hi ha molta feina a fer, no es pot estar tota la vida mirant les musaranyes sinó amb procés de producció econòmica… i punt!