(Bloc) Sobre la “Trilogia del Baztán” de Dolores Redondo
Era una nena gens bufona però molt empàtica amb els seus parents. Malgrat tot, tenia rínxols d’or i orelles de gnom entremaliat. La seva mare es va trastocar només de veure-la i va començar a xiular una vella cançó antiga d’ensalm.
Escrit per: Maria del Mar Castuera
Així, la nena va créixer enmig d’una casa sempre fosca i sempre humida, sense l’ajut d’una mare cuidadora i sense el gust de jugar amb persones del seu sexe perquè només hi parlava amb els homes que venien al caseriu a treballar de peons.
Va formar-se àmpliament en tradicions i música, en literatura i matemàtiques, en botànica i en anatomia. Va fer els exàmens de Selectivitat als 17 anys, a l’institut públic del poble del costat.
Va desitjar dedicar-se a la Criminologia i va fer oposicions a la Guarda Foral. Ara era sergent en una comissaria massa moderna del barri de la Chantrea.
Els crims se succeïren d’un any per l’altre i ella ja sabia que no havia estat un foraster sinó una persona nascuda a la muntanya i, si més no, al bosc.
Aquell mes d’octubre era tan poc plujós com els altres des de que existia la constatació d’una sequera angoixant arreu del país i, per això, ella no pensava en tenir un Nadal familiar al caseriu del seu poble. Creia que, poc a poc, s’acostumaria a viure a Pamplona i que una nova vida plena de luxoses condicions li acompanyaria sempre més.
Es va quedar esfereïda quan li van comunicar que les despulles del cos d’un nadó havien estat vistes als voltants de casa seva i que, precisament al seu poble, hagués sigut l’únic indret de tot el país on havien caigut pluges prou fortes.
Aviat va descobrir que l’erosió del torrent que vorejava la casa va deixar sense cobertura sedimentària el petit esquelet del cadàver trobat. I va descobrir que els avantpassats veritablement enterraven els cossos acabats de néixer, encara sense nom, a ran dels murs de pedra de cada casa de cada família.
Quan interrogava els seus tiets i els homes que treballaven per a ells, de tota la vida, va saber que, abans de quedar-se embarassada d’ella, la mare havia perdut una criatura i que ningú va saber com, però va desaparèixer del seu bressol.
Llavors van averiguar de ple que la pròpia mare se’n havia desempallegat del nen, donat que havia nascut esguerrat del peu dret.
El que no podia computar és que els crims esdevinguts feia uns anys també eren obra de la mà rancuniosa de la seva mare boja.