(Bloc) Sant Jordi
Podria començar aquest relat de nombroses i variades maneres. Per exemple, podria narrar la llegenda de Sant Jordi, que va donar origen a aquesta jornada tan popular.
Escrit per: Pedro Villena
Sí, ja sabeu, el que fa molt temps, en una galàxia molt, molt…, ui, perdó, això no. En què estaria jo pensant. Reprenguem la llegenda. Fa molt temps, en una població de Catalunya anomenada Montblanc, existia un feroç drac que atemoria als habitants del lloc i devorava els animals de pastura, persones i tot el que es posava per davant. Per a calmar la ira del drac, els habitants van decidir que cada dia sacrificarien a una persona, triada per sorteig, i la hi oferirien com a senyal de bona voluntat. I així, cada dia, un ciutadà de la vila era sacrificat per a mantenir al drac content. Però un dia la persona triada per sorteig va resultar ser la filla del rei. Quan el drac l'anava a devorar, va aparèixer un valerós cavaller a lloms del seu cavall per a enfrontar-se a la bèstia. Era Sant Jordi, que li va clavar la seva llança, i de la sang del drac va sorgir un roser de roses vermelles. I sobre la base d'aquesta llegenda, és pel que celebrem cada 23 d'abril, Sant Jordi. Per cert, gràcies a l'Ajuntament de Barcelona pel text de la llegenda, que jo sabia que era una mica així, però desconeixia algun detall.
Podria també començar aquest relat parlant de les activitats que se celebren tots els anys a Catalunya amb motiu d'aquest esdeveniment. Les parades o parades ambulants que es reparteixen per moltes de les ciutats i pobles i on podem comprar roses i llibres per a regalar als nostres afins. A la ciutat de Barcelona, és captivador el veure milers de persones pels carrers més cèntrics passejant i recorrent aquests llocs per a observar i comprar algun llibre que regalar a la persona volguda o una bonica rosa de molts colors diferents.
Aprofitant aquestes últimes línies, podria començar aquest relat parlant de la tradició inicial en la qual els homes regalaven una rosa a les dones i les dones als homes un llibre. Afortunadament, avui dia, hem aparcat aquestes limitacions, i les roses i llibres són comprats per persones de tots dos sexes per a regalar a aquelles persones que estimen o aprecien, independentment de la seva condició sexual i gènere. Sant Jordi és una festivitat en la qual la generositat i l'amor no entenen de barreres absurdes.
D'altra banda, en una demostració de xerrameca escrita, podria començar aquest relat parlant que Sant Jordi se celebra en infinitat de països, cadascun amb les seves particularitats i llegendes pròpies. I que el costum de regalar flors i llibres, ha deixat de ser un esdeveniment eminentment català, per a ser exportada a tothom, com per exemple, el Japó, on roses i llibres es regalen als éssers estimats.
Podria, a més, iniciar aquest escrit, parlant que el 23 d'abril, a part de celebrar-se Sant Jordi, es commemora el dia internacional del llibre. En aquesta data van morir tres escriptors famosos, com ara: Miguel de Cervantes Saavedra, Inca Garcilaso de la Vega i William Shakespeare. Encara que, en honor a la veritat, tant el primer com l'últim dels escriptors citats, no van morir en aquesta data. Així mateix, en aquesta data concreta, van morir altres il·lustres escriptors, com Josep Pla, Vladimir Nabokov, Maurice Druon…
Fins i tot, si m'apures, podria iniciar aquesta narració, utilitzant una frase famosa, d'origen més o menys desconegut, empleada a vegades com a maledicció i usada en pel·lícules, llibres i discursos: “tant de bo visquis temps interessants”. I és que, a causa de les circumstàncies que ens ha tocat viure en aquestes dates en el món sencer, el dia del llibre del 23 d'abril de 2020, no es podrà celebrar, a causa d'aquests “temps interessants” i que ens ha portat, com a societat, a estar confitats, perdó, confinats, i deixar aquesta celebració per a un futur que, esperem, sigui pròxim.
Així, finalitzant la introducció, crec que començaré a parlar sobre el dia de Sant Jordi amb… què, perdó? Que se m'ha acabat l'espai per a escriure? Però si encara no havia decidit amb què començar…. No, si ja, ja sé que m'he allargat amb el preàmbul, però és que…, si, si, val, clar, sí. Quedem així. Val. Adéu.
Nota mental: no passar-me amb el preàmbul i passar directament a l'assumpte requerit.