Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.

(Bloc) Oxímoron

toleranceSimon i Garfunkel van crear una cançó a principis dels anys 60 que no va tenir molt d'èxit, però que en anys posteriors ha aconseguit un considerable reconeixement i és una de les grans cançons que ens ha llegat aquest duo musical.

Escrit per: Pedro Villena

 

És una cançó melòdica, una balada trista, d'aquestes que no convé escoltar en excés quan algú té un mal dia, però al mateix temps és una d'aquestes cançons imprescindibles que no hauria de faltar en cap repertori d'un bon melòman. M'estic referint a The Sound of Silence.


Aquesta cançó és un al·legat sobre la incomunicació. Una incomunicació que ens fa estar envoltats de persones que parlen sense parar, persones sentint sense escoltar o, com a compte la mateixa cançó, “gent escrivint cançons que les veus mai comparteixen”. Persones que, encara que es trobin físicament pròximes entre si, estan separades per la incapacitat de comunicar-se.
Persones que parlen, parlem, sense expressar conceptes ni emocions, escoltant distretament, quan no, a vegades, sense escoltar absolutament res. El domini del silenci, en el qual només s'infiltren sorolls indistints. I en algunes circumstàncies, aquest so porta a provocar un soroll eixordador.


La RAE té una paraula per a aquest concepte: oxímoron. És un recurs literari usat per escriptors, poetes, compositors, amb la finalitat de proporcionar dramatisme o èmfasi en un text. Es tracta d'una combinació, en una mateixa estructura sintàctica, de dues paraules o expressions de significat oposat que originen un nou sentit, com en el títol de la cançó d'aquest grup musical.


Jo no em tinc per un escriptor en absolut, què més voldria. Tan sols soc una persona que combina paraules amb la vana esperança de no destrossar molt el llenguatge i de no avorrir a l'hipotètic lector. I si en aquesta ocasió he utilitzat aquest recurs literari de l'oxímoron, senzillament és per una experiència recent personal.


Una situació en la qual m'he trobat envoltat de persones en un centre oficial, en el qual individus de tota mena i condició circulaven a dalt i a baix pels passadissos, amb múltiples converses entrellaçades i superposades unes a altres en una cacofonia inharmònica, en un lloc on es barregen mil i una històries diàries, un lloc de trànsit de persones, experiències, vivències, drames.


Un lloc on adonar-se que malgrat estar envoltat de gent em trobava completament sol. On el buit de la meva vida abarrotava l'estada al mateix temps que empetitia una mica més la meva existència. Un lloc on aquestes veus provinents de múltiples persones no provocava més que tornar insuportable el so del meu silenci.


I per posar un altre exemple més d'oxímoron, un lloc on vaig sentir la necessitat de cridar en silenci fins a esgargamellar-me, un lloc on expressar la meva solitud, la meva angoixa, les meves pors, deixant escapar crits muts en una obertura intento de sentir-me millor.


“Hello darkness, my old friend
I’ve come to talk with you again
because a vision softly creeping
left its seeds while I was sleeping
and the vision that was planted in my brain still remains
within the sound of silence”

On estem?

c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97


Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30


c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19

Contacte

Oficines Centrals
T. 93 452 04 67


Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h


joia@fundaciojoia.org

delegacioprotecciodades@fundaciojoia.org