Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Fa uns dies vaig anar a veure el documental dirigit per Ken Loach que en aquest moment està a la cartellera i que es diu així, Esperit del 45. El documental parla de les coses que es van fer al Regne Unit després de la II Guerra Mundial.
Tenint ben present que no vull parlar com si les persones amb problemes mentals siguin genis, cosa que és estigmatitzant, vull parlar-vos d’una persona que va patir un trastorn mental tota la seva vida però això no li va impedir realitzar una obra impressionant.
En el 2012 es receptaran a Catalunya més de 15 milions de receptes de fàrmacs antidepressius, ansiolítics, hipnòtics i sedants. Ha augmentat un 20% l’última dècada.
Ahir parlàvem a una tertúlia sobre salut mental del voluntariat que fan moltes persones amb problemes de salut mental. Varem parlar positivament. Moltes persones que es troben a l’atur o cobrem una pensió necessitem sentir-nos productius i útils. I el voluntariat és una sortida. Però no tot són flors i violes.
Estan de moda les pel•lícules de súper herois. Fa poc vaig anar a veure Iron Man 3, on el protagonista és súper intel•ligent i sempre està salvant la humanitat. El mateix podria dir-se de Spiderman o d’altres que tenen molt d’èxit a les taquilles. I això em fa pensar en si tenim necessitat d’ells.
Un dels problemes més importants que porta amb ella l’esquizofrènia és l’apatia. Un símptoma que ens deixa sense voluntat i ens impedeix realitzar la pròpia vida. He passat moltes estones al llit simplement fumant i sé de primera mà com és de destructiu aquest símptoma.
Recordo el que vaig llegir i vaig veure sobre Bedlam, el primer psiquiàtric, famós pel tracte salvatge que donaven a les persones recluses. I també recordo el tema del que va ser el meu primer bloc, sobre l’eutanàsia practicada a l’Alemanya nazi.
Arriba l’estiu, al menys teòricament, i podem començar a fer balanç del curs que termina. I també podem pensar com podem passar-ho bé fins d’aquí a setembre.
Hi ha una certa facilitat per part d’algunes persones i d’alguns col•lectius a criminalitzar les persones que no els cauen bé i que mostren oposició a les seves idees. O criminalitzar basant-se en estereotips irracionals.