El dia catorze de juny se celebra el Dia Mundial del Donant de Sang. La de donar sang és una tasca imprescindible per a la vida i el benestar de moltes persones necessitades. La donació de sang ha de ser constant. Es necessiten a Catalunya unes mil donacions de sang al dia.
Un dels principals problemes que pot tenir una persona amb problemes de salut mental és passar-se el dia al llit. Abandonar. Especialment entre les persones amb esquizofrènia és un problema greu. I sortir de la immensa apatia que ens domina no és una tasca fàcil. Però és el que hem de fer. Aquesta apatia la porta incorporada el nostre trastorn.
És evident que finalment i després de molts anys de lluita, arriben victòries. Després de cartes a la premsa, d'una infinitat de programes de ràdio, d'una mobilització nombrosa i dedicada, la salut mental comença a estar a l'agenda d'organitzacions econòmiques i polítiques.
La Mònica, una amiga que forma part de la companyia de teatre Brots de Pallapupas, em va dir que han treballat en una obra de teatre en la que lluiten contra l'estigma que pateixen les persones amb un problema de salut mental. Des de fa vàries setmanes la presenten al local que tenen al carrer de Sant Germà, prop de la Plaça Espanya de Barcelona.
Ha mort George Michael. El mateix any que han mort Prince, Keith Emerson, David Bowie, Greg Lake i Leonard Cohen. Per a les persones de la meva generació, tots ells eren autèntics ídols.
Recordo que vaig llegir sobre un grup de jueus que van ser expulsats de l'Alemanya nazi abans de la guerra mundial. Van ser expulsats a Polònia i els polonesos tampoc no els volien. Així que els van deixar en una mena de terra de ningú entre els filferros d'uns i altres i no els deixaven entrar a cap dels dos països. Sense aliments ni res. I feia molt de fred. Allà van anar morint. Allò no era encara “la solució final” hitleriana, però s’assemblava.
Aquest és un món cruel. Veiem a la gent sense llar, als que demanen diners, als immigrants que viuen com poden. Veiem als refugiats abandonats, als nens que viuen a la pobresa extrema, a la gent que passa gana. Veiem als nens amb càncer, les sales dels hospitals plenes de gent que té problemes de salut. Deia un company que és món és tan cruel que delirar és lògic.
Malauradament, en aquest món, no tot és comprensió i bons sentiments. En els anys que porto en l'activisme en salut mental, he trobat gent que el que vol és que ens tanquin en una institució i llencin la clau. Trobes inclús articles de premsa de persones que pensen així.
Durant molts anys he anat a un centre de dia. És veritat que els darrers anys només vaig anar una hora a la setmana a una teràpia de grup. Al començament anava tot el matí cada dia. El canvi que va introduir a la meva vida va ser radical. El compromís de ser allà a primera hora del matí ja va significar una millora. En aquells temps qualsevol cosa em costava moltíssim. I per mi, que sóc un animal nocturn, arribar al centre de dia a les nou semblava anar en contra de tota la meva personalitat. Però allò va posar ordre a la meva vida. He passat massa temps dormint a qualsevol hora per no adonar-me de les avantatges que significa està despert quan els altres estan desperts.
¿Qui de nosaltres, els que patim un problema de salut mental, no hem tingut la temptació de deixar la medicació, deixar d'anar al psiquiatra i pensar “Ja estic curat”?
Fa poc ens hem asabentat que Bruce Springsteen, ‘The Boss’, pateix depressió crònica. I que Leonard Cohen també la patia. Discapacitats?
Estic llegint un llibre del doctor David R. Hawkins que es titula igual que el meu article. Jo el tinc en castellà: “Dejar ir, el camino de la liberación”. Un llibre que estic trobant molt interessant i que vull comentar-vos.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h