Potser és el gran tema tabú que resta en la societat occidental. Heu sentit alguna vegada parlar per la ràdio o la televisió del suïcidi? Potser sí, però és ben difícil. A Lunética vam parlar del tema més d'un cop, i recordo un programa a TV3 sobre una noia que havia intentat suïcidar-se. I poca cosa més.
Ja som a tocar de les vacances i qui pot prepara viatges i activitats de lleure per aprofitar uns dies lliures. Malauradament, els trastorns de salut mental no fan vacances. Un temps que hauria de ser d'alegria i descans, molta gent no el pot gaudir. Inclús, poden ser dies més solitaris que els de la resta de l'any.
El 15 de maig se celebra el Dia Internacional de la Família i és bo comentar algunes coses al respecte. La primera és que ja no pot ser una celebració centrada en l’anomenada “família tradicional”. La normalitat ha esclatat, i de la mateixa forma que ara volem que a nosaltres, les persones amb trastorn mental també ens considerin persones normals, la família ha deixat de ser uniforme.
El 20 de març se celebra el Dia Internacional de la Felicitat. Un concepte difícil, aquest de la felicitat. Hi ha veus que ens diuen que vivim en el millor dels mons. Vivim en un paradís capitalista, on tothom pot aconseguir els seus somnis. Una certa propaganda ens diu que el món va bé i que hem d'estar contents.
El dia quatre de febrer és el dia especialment dedicat contra el càncer. Un conjunt de malalties que es caracteritza per significar un creixement nociu de les cèl•lules d'alguna part del cos. Abans, quan es parlava de càncer, es parlava de mort. Afortunadament, ja no és així. Més de la meitat dels càncers que es diagnostiquen es curen.
Nosaltres, les persones que patim un trastorn mental, què fem quan coneixem persones noves? És una pregunta més interessant del que sembla. L’estigma és ben real. En ocasions, per excés de confiança, parlem dels nostres problemes amb massa llibertat i rebem menyspreu i rebuig, ambdues coses ben doloroses.
Un cop va escriure Miguel Mihura: “hi ha anys en que no tens ganes de fer res”. Avui parlava amb un company que em deia que estava apàtic. És una persona que no treballa i que té temps de dedicar-lo al que vulgui, però és incapaç de bellugar-se.
Jo estava en tercer de BUP quan va començar tot. Vaig començar a perdre el control de la meva ment. El que em deien els professors no ho entenia. I jo havia estat un bon estudiant. Van començar les depressions, els atacs d'ansietat i els deliris. Jo ja treballava, però en un brot ho vaig deixar. El meu somni d'estudiar i treballar en alguna cosa que m'agradés es va anar a norris.
Malgrat que es fan campanyes i campanyes a favor de la lectura, els nivells de lectura de l'estat són baixos. Diu el gremi d'editors que prop del 50% dels espanyols/es no llegeix res. Ni llibres ni revistes. Molt lluny dels finlandesos, que llegeixen 47 llibres a l'any com a mitjana. Parlem dels llibres!
Ahir, per raons que no venen al cas, vaig anar a l'Hospital Clínic. Estava en una sala d'espera quan un infermer va portar una llitera on hi anava un home brut, pudent i borratxo. Feia tanta pudor que la gent es tapava els nassos. A més a més, va cridar un parell de cops.
Ha mort David Bowie. Parlem d'ell. Una persona que havia fet de tot i a un nivell increïble. Bowie era el que es considera un geni. Estava boig? Bowie va escriure cançons, les va interpretar, va ser arranjador de cançons, va ser actor i productor, va pintar i va escriure. Va vendre més de cent milions de discos.
He viscut un any més i és una cosa per felicitar-se. Si no tenim això, no tenim res. Jo mai em poso trist perquè un any s'acabi sinó que m'alegro per totes les experiències que he tingut en ell. Malauradament, conec molta gent que ja va deixar fa temps de rebre un any nou per a gastar.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h