Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
Crec que hi ha coses que estan massa poc utilitzades en la lluita contra els problemes mentals i crec que una d’elles és la música. Tots sabem com sentir determinada música provoca diferents estats d’ànim. La bellesa de la simfonia Del nou món, d’Anton Dvorak, ens pot produir un moment de plaer i relaxació o una cançó dels Rolling Stones ens excita i ens desperta.
Un dels problemes més importants que porta amb ella l’esquizofrènia és l’apatia. Un símptoma que ens deixa sense voluntat i ens impedeix realitzar la pròpia vida. He passat moltes estones al llit simplement fumant i sé de primera mà com és de destructiu aquest símptoma.
Qui no s’ha sentit melancòlic un diumenge a la tarda? A partir de les quatre de la tarda el nostre estat d’ànim cau en picat. Poca broma. El diumenge és quan es produeix el major número de suïcidis.
Quan jo passava el meu primer brot, no veia més que a curt termini. Estava molt malament i la idea del suïcidi em rondava pel cap. Em semblava tot tan insuportable que vaig estar a punt de llençar la vida per la finestra, materialment.
Espero, amb aquest article del bloc, fer-vos sentir el vent de les muntanyes i el frescor d'un riu un matí de primavera. Vaja, que estic suant com un pollastre. No tot en salut mental hauria de ser pensar en malalties i trastorns. Es tracta de passar-ho bé, en aquest món, sense molestar gaire.
El 14 de juny se celebra el Dia Mundial del Donant de Sang. Una cosa vital, i mai millor dit, això de donar sang. Salva vides. Precisament el lema d’aquest any és: “Gràcies per salvar-me la vida”. És una crida a donar sang sovint i de forma continuada.
El dia tres de desembre és el dia de les persones amb discapacitat. Es calcula que hi ha, aproximadament, mil milions de persones amb discapacitat al món. Això ja fa palès que no pot haver-hi una societat sana sense que nosaltres no tinguem accés a la sanitat, a treballar, a la nutrició i a la protecció social.
Quan, com jo, hem començat de joves amb els problemes mentals, els familiars es converteixen en un suport imprescindible per tirar cap endavant en la vida. Malauradament, m'adono que no totes les persones del nostre col•lectiu tenen una família que els ajudi en els moments dolents. En aquest cas, el suport dels professionals és encara més necessari.
Quan vaig començar aquest llarg viatge amb l'esquizofrènia, tot era molt diferent. Això dels problemes mentals era una cosa encara molt més desconeguda que ara.
L’estiu passat es va suïcidar Robin Williams. Em va provocar una impressió profunda. No només perquè m’agradessin les seves pel•lícules sinó perquè per a mi tenia una imatge de persona sensible i humana.
Potser, les persones que tractem temes de salut mental no ens adonem, però no tot són flors i violes. Fa anys que hi ha una decidida lluita contra l’estigma per part de diferents organitzacions i persones. Fa temps que diem que una quarta part de la població pateix o patirà un problema de salut mental, i que això és una bona raó per a que ens interessi.
El dia setze de maig va ser el Dia Mundial contra el tractament amb electroxocs. En diverses ciutats de tot arreu es van fer actes per lluitar contra aquesta pràctica. La iniciativa d’aquest moviment és de Ted Chabasinski, a qui van fer electroxocs quan tenia sis anys. Aquest activista i advocat porta molts anys intentant convèncer a l’opinió pública de com estan d’equivocats els psiquiatres que realitzen aquestes pràctiques.