Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.
És dur que hi hagi que dedicar un dia a un tema tan obvi com és el de la salut. Com tants altres dies que es dediquen mundialment a un tema. La qüestió és que per a molta gent la salut no sembla un tema prioritari i això ho paguem tots. I clar, ells els primers.
Com tothom sap, l’adolescència és un període difícil, tant per les persones que la viuen com pels pares. És un temps en que la personalitat no està formada i es produeixen molts canvis físics i mentals. La sensibilitat està a flor de pell i la vida es complica.
Nosaltres, les persones que convivim amb un trastorn mental, què fem quan coneixem persones noves? És una pregunta més interessant del que sembla. L’estigma és ben real. En ocasions, per excés de confiança, parlem dels nostres problemes amb massa llibertat i rebem menyspreu i rebuig, ambdues coses ben doloroses.
Segons el conegut llibre Tus zonas erróneas del psicòleg Wayne Dyer, la cultura occidental fa que els seus membres es preocupin i se sentin culpables, però aquestes emocions són inútils. Res de la culpa que sentim canviarà el més mínim el que ja hem fet i si ens preocupem pel futur no el canviarem en res.
Fa divuit anys que no fumo. No ho trobo a faltar si no fos que necessito, sembla, tenir la boca sempre ocupada. Vaig bevent begudes a glopets i sempre tinc gana. El tabac gairebé acaba amb mi.
Aquest estiu es va suïcidar Robin Williams. Em va provocar una impressió profunda. No només perquè m’agradessin les seves pel•lícules sinó perquè per a mi tenia una imatge de persona sensible i humana.
A la ràdio, a la premsa, a la televisió, a Internet, la salut mental és més present que mai. No és només per les campanyes d’Obertament. Els darrers anys el món de la salut mental s’ha fet visible.
Vaig passar molts anys festes de Nadal molt avorrides. I encara gràcies que tenia a la família. Almenys no estava sol. Molta gent pateix de depressions nadalenques. El que la cultura exigeix que siguin unes festes plenes de felicitat, precisament són el contrari. Una de les èpoques amb més depressions de l’any. Hi ha massa gent sola.
Això de tenir un trastorn mental és un seriós problema per a moltes coses, com ja sabeu. Una de elles és que si no pots fiar-te de la teva ment, l’autoestima i la confiança en tu mateix s’enfonsen.
He viscut 36 anys amb una esquizofrènia. I ha estat una cosa complicada. Ha hagut molts moments dolents. I crec que si alguna cosa he après, ha estat buscar resultats.
Sembla com si tots els esforços de la indústria farmacèutica fossin encaminats a aconseguir la pastilla que farà que ens sentim molt bé sense efectes secundaris i al marge de les circumstàncies de la nostra vida. La solució general per a tots els nostres problemes. La panacea universal.