(Bloc) Trastorn mental i ciència
Vivim en una societat caòtica. Segons estudis, l'esquizofrènia evolucionava millor en els pacients quan no se'ls donava medicació. Un estudi de la escola de medicina de la universitat de Harvard (poca broma, la millor del món!) de 1994 mostra que l’evolució dels pacients que van ser medicats, va empitjorar en relació amb els anys 70, quan la medicació no era dominant. I que les persones amb trastorn mental estaven millor en països en que no els donaven medicació.
Escrit per: Fèlix Rozey
Diuen que abans els psiquiatres eren poc respectats. No tenien una medicació que donar com les altres especialitats mèdiques. Els seus diagnòstics freudians eren poc respectats. Des dels anys vuitanta, s'atribueix l'esquizofrènia o la depressió a desequilibris químics del cervell. En el cas de l'esquizofrènia, en l'excés de dopamina, en el de la depressió de serotonina. I els metges van començar a dir-se a ells mateixos psicofarmacòlegs. I la seva imatge va millorar.
El negoci de les companyies farmacèutiques es va multiplicar molts cops. Una recerca caríssima i per tant, una medicació caríssima. Hi ha una conjunció de l'útil amb l'agradable. Els psiquiatres van començar a guanyar poder.
La qüestió és: estem millor amb medicació en relació a com estaríem sense ella? O estem creant malalties i medicacions per a aquestes malalties sense guarir res?
Mirar les coses a nivell individual és dur. Si una persona està deprimida i té tendències suïcides, ja és lògic que es prengui una pastilla per sentir-se millor. Però a nivell general, no estarem ficant la pota? Des del punt de vista comercial, l'èxit és extraordinari. Tenim pastilles per a l'ansietat, per als deliris, per a la felicitat.
Em recorda a Hitler, que estava deprimit per com anava la guerra i es prenia una barreja d’amfetamines i cocaïna i era capaç de pronunciar un discurs de tres hores en un estat d'exaltació que entusiasmava a tothom. La qüestió és que la guerra li anava malament.
S'han de repensar totes aquestes coses? Jo només sóc un pacient que no sap qui té raó. Jo em veig forçat a prendre les meves pastilletes perquè sinó no funciono. Clar, a més a més, prenc medicació fa quaranta anys. Suposo que la necessito. Molta gent parla contra les farmacèutiques. Gent amb nivell i estudis. Però clar, tu et prens un Lorazepam i passes una crisi de neguit. I no vull ni pensar en com la gent prenia Prozac.
Si us plau, la gent que entengui i sigui honesta, que es posi les piles.