(Bloc) Dia Universal de la Infància
El 20 de novembre de 1959 es va fer a les Nacions Unides la “Declaració dels Drets de la Infància”. Posteriorment, el 20 de novembre de 1989, es va firmar la “Convenció sobre els Drets de la Infància”. La declaració la van signar tots els països que aleshores formaven les Nacions Unides mentre que la Convenció la van signar tots menys Estats Units i Somàlia. La primera no és més que una declaració d'intencions mentre que la segona és d'obligat compliment.
Escrit per: Fèlix Rozey
Hi ha molts milions de nens en la pobresa extrema. Van morir quinze mil nens de pobresa al dia en el 2016. Així que declaracions i convencions semblen paper mullat. I malgrat tot la situació sembla que millora. En els últims 26 anys, la taxa de mortalitat dels nens menors de cinc anys ha baixat un 56%. Va passar de la mort de 93 a la de 41 per cada mil nens nascuts vius. Com a conseqüència d'això, s'han salvat les vides de cinquanta milions de nens menors de cinc anys des de l'any 2000.
Però es completament evident que els números de la pobresa infantil són completament inacceptables. I no només la pobresa afecta als nens. També existeix el problema de l'educació. Molts milions de nens i sobretot nenes no tenen accés a l'educació. Sobretot a l'Àfrica Subsahariana i el sud d'Àsia. Les nenes, com dic, són les que ho tenen pitjor. No ajuden precisament terroristes com els de Boko Haram que diuen que l'educació de les nenes és pecat.
També, milions de nenes pateixen la mutilació genital femenina. O són obligades a casar-se molt joves. Més de cent milions de nenes han patit la mutilació genital. A més a més, a molts llocs del món s'obliga a treballar a les criatures. En les zones en conflicte, els nens són les primeres víctimes en desnutrició i en morir de malalties.
El lema d'enguany del Dia Mundial de la Infància és “Un dia per als nens, dels nens”.
I la salut mental? És important que es detectin els problemes de salut mental el més aviat possible. Que els nens tinguin accés a un psicòleg si ho necessiten. O a un psiquiatra, evidentment. Prevenir el problemes, que així potser aniríem menys “empastillats”. I seria també important que els nens que tinguin problemes mentals no patissin l'estigma. Que als nens i adolescents se'ls parlés per prevenir l'estigma. És en els nens on està el futur d'una societat que té tantes carències. I hem de parlar-los de salut mental com d'una cosa mental, perquè ho és.