Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.

(Bloc) Enemics

aillament

Malauradament, en aquest món, no tot és comprensió i bons sentiments. En els anys que porto en l'activisme en salut mental, he trobat gent que el que vol és que ens tanquin en una institució i llencin la clau. Trobes inclús articles de premsa de persones que pensen així.

Escrit per: Fèlix Rozey

Hem d'estar preparats a enfrontar-nos a l'oposició. I aquesta oposició fa mal. Ja fa molts anys, abans d'escriure o col·laborar en programes de ràdio, per fer explícit que no som el que sembla, vaig trobar gent que no volia saber res. No volen tractar-te. No volen veure't. Et tracten amb menyspreu. Aquest tracte em feia mal. Jo intentava demostrar que jo no era perillós, que no li feia mal a ningú, que podia ser un bon company.

 

Però era inútil. Et maltractaven de paraula i obra. No volien saber res. Fins que deixaves de tractar-los. Va ser un procés dolorós. Encara tinc records dolorosos. Records de menyspreu i aïllament. Era com en el cas que una persona que dóna feina i que sap que tens un problema de salut mental, no vol ni concedir-te una entrevista. Et discriminen i no pots fer res.

 

Els nazis ens enviaven a la cambra de gas per estalviar-se les despeses de manteniment d'una persona amb problemes mentals. Els del govern francès de Vichy ens deixaven morir d'inanició. Milers de persones assassinades. A la societat actual rebem molta més violència de la que produïm. L'estigma no és només una qüestió cultural. Hi ha sadisme. Las persones pensen que ells “estan bé” i tu estàs malament.

 

Com als jueus a l'Alemanya nazi, que per una etiqueta t'enviaven a la mort, nosaltres també som discriminats. Déu vulgui que no tornin aquells temps de crueltat. Veus pujar les votacions de l'extrema dreta en Europa i un calfred et passa per la columna vertebral.

 

Nosaltres també hem patit un genocidi. I el drama dels refugiats demostra que no tots els europeus són tan humans i solidaris som sembla.

 

No tot són flors i violes. Tenim enemics.

 

On estem?

c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97


Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30


c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19

Contacte

Oficines Centrals
T. 93 452 04 67


Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h


joia@fundaciojoia.org

delegacioprotecciodades@fundaciojoia.org