Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.

(Bloc) Un any horrible

georgemichael

Ha mort George Michael. El mateix any que han mort Prince, Keith Emerson, David Bowie, Greg Lake i Leonard Cohen. Per a les persones de la meva generació, tots ells eren autèntics ídols.

Escrit per: Fèlix Rozey

I no dic tots els que han mort. Només persones de primera fila. Alguns d'ells han mort massa joves. En Michael no tenia ni cinquanta-quatre anys. Varis d'ells han portat mala vida. Massa drogues i tòxics.

 

Ens han deixat molt sols. Ens deixen la seva música i els vídeos en els que estan meravellosament vius. Aquesta gent no morirà mai. Malgrat les seves errades vitals, han fet coses que sorprenen. Alguns d'ells, després dels seus anys de meravellosa creativitat, es dedicaven a altres tasques. Però sabíem que eren allà. David Bowie seguia traient discos. Leonard Cohen continuava escrivint poesia. Potser per les noves generacions aquesta gent era massa vella. Cada generació té les seves icones. Però la bona música no passa. No crec que un noi jove, quan sent el ‘Hoedown’ tocat  per Emerson es quedi indiferent. Allò es fica al cos. I sents a Bowie i sona tan modern com qualsevol grup actual.

 

Desgraciadament es va estendre l’ús de tòxics i ara ho paguen. Pot ser que es creguessin immortals no solament fent música. Han tingut vides intenses i en algun cas massa esbojarrades. Clar, eren rics i ho tenien tot al seu abast. I hi ha algunes persones que no saben manejar-ho.

 

Però quedem-nos amb allò positiu. Hores i hores de bona música i creativitat. Temes que ens inspiren i enlairen. Emerson y Lake, per exemple, eren grans instrumentistes. Els veus tocar i et meravelles. Leonard Cohen ens posava deliciosament romàtics amb el ‘Suzanne’. David Bowie era capaç de qualsevol cosa. Des d’una balada clàssica fins a tema d'electrònica dels que actualment sonen a les pistes de ball.

 

Espero que Bob Dylan i Mick Jagger es cuidin. Clar, és llei de vida que la gent es mori. Però quan t'assabentes que se n’han anat, no deixes de sentir un ai al cor. Formen part de les nostres vides. Quants cops he ballat el ‘Let's Dance’ de Bowie?

 

Les vides d'aquests músics ens ensenyen com hem de viure de forma intel·ligent. En molts aspectes, aquestes persones es van realitzar. Fent un concert ho donaven tot. Han deixat la sang en els seus discos. Els veies a l'escenari i notaves la seva entrega, la seva passió per la música.

 

Descansin en pau.

 

On estem?

c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97


Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30


c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19

Contacte

Oficines Centrals
T. 93 452 04 67


Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h


joia@fundaciojoia.org

delegacioprotecciodades@fundaciojoia.org