Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.

(Bloc) Deixar anar

dejarir

Estic llegint un llibre del doctor David R. Hawkins que es titula igual que el meu article. Jo el tinc en castellà: “Dejar ir, el camino de la liberación”. Un llibre que estic trobant molt interessant i que vull comentar-vos.

Escrit per: Félix Rozey


La primera cosa que he de dir és que jo sóc molt poc místic. Això de que en el nostre esser interior som amor, o que l’univers està perfectament ordenat, permeteu-me que ho dubti. A mi un nen que mor de càncer als quatre anys em sembla un drama. No puc acceptar que un Déu bo faci un univers perfecte on passin aquestes coses. O que les persones torturades i assassinades pel règim genocida de Síria estan en un procés d'aprenentatge. El Assad està en un procés de perfecció espiritual a base de bestialitats?


Però trobo que si no fas molt de cas de tant de camí espiritual, és un llibre útil per adonar-se del que sentim i canviar-ho. Nosaltres, les persones amb trastorn mental, sovint tenim emocions pertorbadores i que no es corresponen amb la realitat. I volem tenir un punt de vista més optimista sobre les nostres pròpies vides. En aquests casos, el sistema de “deixar anar” de Hawkins trobo que pot ser útil.


Què és deixar anar? És ser conscient de les nostres emocions pertorbadores i acceptar-les. I, després, adonar-nos que es poden veure les coses des d’un altre punt de vista i deixar anar les emocions.


Com quan estem ficats en una discussió i de cop i volta t'adones que tot plegat no té cap sentit. Que no val la pena una emprenyada d’un milió d'euros per una qüestió d’un euro.


He practicat això amb algunes de les meves pors. Com la por a una persona que té sempre una actitud amenaçadora o la por a parlar en públic. La por apareix  un cop i un altre però tu la deixes anar. És important acceptar l'emoció i sentir-la. I ser conscient de que nosaltres mateixos podem canviar una emoció.


Un benefici immediat és que veiem les nostres emocions no com una obligació sinó com una opció. Som més autoconscients: “Ara estic sentint això però puc sentir altra cosa”.


És una mica com el que diu Victor Frankl sobre el control que un mateix té sobre la seva pròpia actitud passi el que passi. I Frankl ho deia sobre un camp de concentració nazi, un infern en la terra.


Almenys en el meu cas, he agafat confiança en mi mateix en situacions trasbalsadores a base de deixar anar. Ja diu el llibre que en molts casos no s'ha de fer una vegada i prou. Tenim pors i patiments tan arrelats que pot ser necessari tot un procés en el que ens deixem anar un cop i un altre.


Trobo el llibre útil en alguns casos. I per a nosaltres, les persones amb problemes mentals, especialment útil.


Ja us he dit que no em crec moltes coses que diu, però el creixement personal és important i aquest és un llibre que crec que ens pot fer més madurs i més amos de nosaltres mateixos de forma senzilla.
Us convido a que el tasteu.

 

On estem?

c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97


Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30


c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19

Contacte

Oficines Centrals
T. 93 452 04 67


Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h


joia@fundaciojoia.org

delegacioprotecciodades@fundaciojoia.org