(Bloc) Voluntariat
Llegint sobre voluntariat a la revista Joia Magazine d’aquesta primavera m’adono com va ser d’important el voluntariat a la meva vida.
Escrit per: Félix Rozey
Sortia d’una crisi i, després de passar-me més d’un any per recuperar-me, vaig començar a pensar què era el que volia fer. En un llibre d’autoajuda vaig llegir sobre el voluntariat. D’entrada em va semblar una bogeria més de les meves. No sabia que hi ha més de 600.000 voluntaris a Catalunya. La gent, vaig pensar jo, no treballa gratis. Però tal i com descrivia el llibre aquesta activitat, semblava una experiència enriquidora.
Aleshores vaig xocar amb l’estigma. No em van acceptar ni a Creu Roja ni a Càritas. Deien que provocaria problemes. Que no anaven a crear un lloc especial per a mi.
Allò va ser molt frustrant. No em volien ni per a treballar gratis. El sentiment de que feia nosa va ser molt fort.
Afortunadament, Silvia, la treballadora social del centre de dia de salut mental on anava, em va parlar d’Amics de la Gent Gran. Allà em van obrir les portes. Vaig trobar una gent estupenda i les persones grans et tractaven com si fossis un príncep. Això sí, calia pencar. Calia aixecar-se d’hora i posar-se les piles. Això del voluntariat requereix una responsabilitat. No val el “avui no vaig perquè no tinc ganes”. Encara, 17 després, estic agraït a tots els d’Amics de la Gent Gran per acceptar-me en un món que et fa sentir que ets una molèstia.
Jo us animo a tots els que penseu que la vostra vida ha de millorar, que penseu seriosament en fer una activitat de voluntariat, i especialment un voluntariat social. Hi ha molta necessitat en aquesta societat i molta gent que necessita ajuda. Ajudant els altres ens ajudem a nosaltres mateixos. Diu l’article de la Laura López a la revista que n’hi ha molt poc voluntariat en salut mental. I amb la crisi, molta més gent necessita ajuda en aquest àmbit. Pot ser una opció!
En aquest món molts cops no et sents més que un objecte que serveix als interessos econòmics d’algú. Treballes per fer rics a uns senyors o ets un consumidor per enriquir a uns altres.
Ser voluntari et fa sortir d’aquesta dinàmica i et converteix en una persona. Els altres deixen de ser coses per convertir-se també en persones. No hi ha diners per mig.
Feu-vos voluntaris!