(Bloc) Parlem del suïcidi
Diu la Organització Mundial de la Salut que més d’un milió de persones moren cada any suïcidant-se al món. Més que en accidents de trànsit o guerres. Als mitjans de comunicació li dediquen molt de temps i d’espai a una guerra llunyana però el suïcidi continua en una conspiració de silenci.
Escrit per: Félix Rozey
Mires les fulles de defuncions dels diaris i sembla com si no morís cap persona de 20 anys. I el suïcidi entre joves és completament real. Els fa vergonya a les famílies? Es neguen els mitjans de comunicació a tractar el cas? Li fa por a la gent tractar el tema? Tenen por d’augmentar el problema?
No veig gens clar que negant el problema la cosa es solucioni. Tothom, des de familiars fins als metges, mira cap a un altre costat. I els mitjans dedicats a aquesta problemàtica són completament insuficients. Milions de persones pateixen depressió, que és una de les principals causes de suïcidi. I amb la crisi econòmica la cosa ha empitjorat molt. Però a estudiar el suïcidi i prevenir-lo es dediquen molts pocs recursos.
Al Regne Unit, del 2008 al 2009 es van dedicar 19 milions de lliures en campanyes de conscienciació per prevenir accidents de trànsit i només un milió i mig en estudis sobre la gent que decideix suïcidar-se.
Els psiquiatres demanen que s’estudiï més aquest drama. És un afer que ens parla de terribles patiments i de persones destrossades.
Què podem fer per afrontar aquest problema? No es val allò de que es suïciden les persones que tenen la vida resolta i no saben què fer amb ella. Estic completament segur que si es mesuressin les coses de la forma escaient, els països pobres tindrien més morts per aquesta causa que el típic cas dels suecs o els noruecs, de qui sempre es diu que se suïciden més. El que cal, crec jo, primer de tot, és posar el problema sobre la taula. Només darrerament es comença a tractar el tema. No s’hi val amagar-se.
Per a molta gent això del suïcidi els sembla una cosa completament incomprensible. Però per a molts de nosaltres és una problema ben real. No es tracta de que hi ha persones fortes i febles. Tothom pot un dia trobar-se completament enfonsat.
Necessitem tractar el tema de forma seriosa i sense tabús. Ho necessitem tots. Necessitem estudiar el problema, definir-lo i prevenir-lo. Hem de plantejar-nos què fem amb les persones que ens volen deixar. I fer-ho ara.