(Bloc) La normalitat
Les persones amb problemes mentals és obvi que necessitem sortir del pou. Precisament el que tenim són problemes. Però em pregunto si un món on tothom encaixi perfectament en el sistema és un món desitjable.
Escrit per: Félix Rozey
D’acord, necessitem que la gent gaudeixi de la vida. Però en un món que deixa fora de joc a molts milions de persones, ja és normal que tothom s’integri?
Em pregunto si la normalitat és desitjable en tots els casos. Una característica de les persones amb trastorn mental és que no vivim la vida com la majoria. Els nostres cervells arriben a crear-nos realitats alternatives. En molts casos gaudim d’una imaginació extraordinària. Creem nous móns i nous esquemes. Ja és convenient completament que això es perdi?
Tothom ha d’encaixar en el sistema capitalista? Les dones han d’encaixar en un sistema masclista? Els homosexuals han d’encaixar en un sistema que els reprimeix? Les persones amb problemes mentals hem d’avergonyir-nos perquè el nostre cervell funciona de manera diferent?
El que busquen algunes persones és un sistema on tots siguem normals i estàndards? Qui jutja el que és acceptable i el que no? Els psiquiatres tenen dret a decidir el que és normal i el que no? Algú té la veritat absoluta?
No tinc respostes a aquestes preguntes. Però som en un món on tothom sap que es criminalitza la dissidència. A moltes persones els ofèn que hi hagi gent que no visqui com ells o no pensi com ells. Crec que una ment oberta és imprescindible per no discriminar i fer mal als que no són com nosaltres.
Acabarem vivint en un món feliç on cadascú estigui a la seva casella i es faci realitat el món de la novel•la 1984 de George Orwell? On només pensar en altres formes de veure les coses ja estigui castigat?
Hi ha algú que sigui completament normal?