(Bloc) La no violència a Catalunya
Parlàvem fa quinze dies de la no violència i avui vull continuar una mica amb aquest tema. Des de començaments del segle passat, quan va néixer, la no violència com a forma de lluita s’ha utilitzat a molts països i amb els més diversos objectius.
Escrit per: Félix Rozey
També aquí a Catalunya s’ha utilitzat amb èxit divers. Especialment contra la dictadura franquista, moltes persones van fer lluita no violenta.
Va sobresortir Lluís Maria Xirinacs, que era un capellà i filòsof que va fer diverses vagues de fam i que va seure davant la presó Model de Barcelona més d’un any demanant amnistia pels presos polítics. De tant en tant, la policia l’estomacava una mica o el ficava a la presó. Va ser un dels impulsors de l’Assemblea de Catalunya i del Front d’Alliberament de Catalunya. Totes aquestes activitats li van valer premis internacionals i va ser candidat al premi Nobel de la Pau.
Quan es va poder votar, va ser elegit senador, càrrec des del qual va seguir lluitant.
Després va ser l’inspirador de la campanya “Planta’t per la independència”.
Era un home decidit i valent i suposo que li feia nosa a molts polítics per la seva fermesa de conviccions.
Ja a les darreries de la seva vida va ser empresonat de nou per defensar ETA i Batasuna en un acte públic al Fossar de les Moreres. Va ser alliberat per raons d’edat. És difícil de comprendre aquest posicionament després de tota una vida de no violència. No el defensaré, però era un home que anava a la seva i tenia els seus propis punts de vista sobre tot.
Les lluites no violentes del segle passat tenen la seva continuïtat i els seus fills en el nostre present. Malauradament, hi ha gent que respon amb la violència a activistes pacífics i encara es combat a mig món.
Esperem que el món es civilitzi cada dia una miqueta més. Però com diu Amnistia Internacional: “el món pot canviar, però no canviarà sol”.