(Bloc) El Dia Mundial de la No Violència
El dia 30 de gener és el Dia Mundial de la No Violència. A poc a poc, des de començaments del segle vint, s’ha obert camí la lluita per mitjà de la no violència. La no violència significa lluitar per transformar el teu món per mitjans pacífics.
Escrit per: Félix Rozey
No és el mateix que el pacifisme. El pacifisme és rebutjar la violència per principis morals o religiosos, però no cerca el canvi social. La no violència vol realitzar un canvi social.
La lluita de Mahatma Gandhi per la independència de l’Índia o la lluita de Martin Luther King per defensar els drets dels afroamericans, són exemples clàssics de no violència. A un nivell més proper, la lluita per part de la societat catalana per aconseguir un estat propi també és no violenta.
No hi ha cap dubte que aquesta tècnica de canvi social significa un avenç considerable per part de la civilització humana. I a més a més s’obté més èxit amb ella que per mitjans violents. Es calcula que de totes les lluites en que s’utilitza, un 50% surten victorioses, per contra d’un 25% de les lluites en que s’utilitza la violència.
La no violència utilitza tècniques per a aconseguir els seus fins. L’educació i la persuasió, la desobediència civil i l’acció directa no violenta, així com la utilització dels mitjans de comunicació, són les formes en que es desenvolupa aquesta lluita.
Gandhi era el mestre de la no violència. Durant molts anys va desenvolupar-la de forma que va fer que milions i milions de persones del poble de l’Índia actuessin com un sol home en defensa dels seus drets. Va anar a la presó molt de temps i estava disposat a passar-se més temps encara, com ho demanava als judicis, defensant les seves conviccions.
Lluitar sense utilitzar la violència trenca un espiral d’odi i provoca respecte pels teus ideals. Això no significa que guanyis. Cal un compromís ferm amb el canvi que vols fer i en ocasions una lluita de molts anys per aconseguir els teus objectius, però s’eviten els conflictes armats i les desgràcies que aquests representen.
La no violència té els seus crítics. Gent que addueix que quan el poder és violent, defensar-se per mitja de la violència és un legítim dret. Trosky o Malcom X defensaven aquesta posició.
Però és un fet que, evitant els patiments que signifiquen els conflictes armats, les lluites pacífiques obtenen més èxit que les violentes i eviten segles d’odi.