(Bloc) El llenguatge universal
Per a Pau Casals, la música havia significat bellesa, ordre i dignitat. Havia estat una passió que havia omplert la seva vida. Per a Casals, fer música era un miracle que es repetia dia rere dia.
Escrit per: Félix Rozey
Amb més de 90 anys i ja en una situació física molt dolenta, quan s’asseia al piano o tocava el violoncel, la seva fisiologia es transformava. Respirava millor, es despertava la seva vitalitat i li tornaven les ganes de viure. La música li havia dut a La Casa Blanca i a les Nacions Unides. Li havia donat reconeixement mundial.
Per a moltes persones, anar a un concert al Palau significa les mateixes coses.
Pocs de nosaltres assolirem el triomf que va significar la vida per a Casals. Però la música fa per molts també un miracle cada dia. Quan posem un disc, l’harmonia i l’ordre ocupen les emocions. I quan anem a un concert, el plaer es multiplica.
A poques persones no els agrada la música i la viuen com un soroll. Per a la resta, és el llenguatge universal.
Conten d’un català que va anar a un congrés a Budapest, a Hongria. La persona que estava asseguda darrere seu va començar a xiular fluixet “El cant dels ocells”. El català es va girar i, d’alguna manera, havia aparegut la comunicació entre ells, un hongarès i un català, sense conèixer els respectius idiomes. Una senzilla melodia va provocar la màgia del contacte.
Molta de la música que sona actualment està en anglès, però a pocs ens importa. Hi ha, sigui en la llengua que sigui, una comunicació entre el músic i l’oient.
Hi ha qui sempre porta una cançó als llavis i això li fa companyia constantment.
Tenia ganes d’explicar-vos com d’important pot ser una sonata o un tema pop per a les persones. Omplen la nostra vida com omplien la de Casals. No deixeu que passi un dia sense escoltar alguna cançó. Us deixo amb una sonata per a violí i piano de Beethoven, “Primavera”, que és ben bonica.
Sentiu-la, si us plau, i els nostres esperits s’hauran tocat!
http://www.youtube.com/watch?v=vJRILbn0ASM