(Bloc) Cultura
Hi ha un dibuix de Forges que corre per la xarxa que diu: “Els que estan en contra de que es parli, s’escrigui i es pensi en català són els mateixos que no volen que es parli, s’escrigui i es pensi”.
Escrit per: Félix Rozey
Un idioma és una forma de concebre el món, d’entendre el món. No és el mateix un poema de Goethe en alemany que un de Byron en anglès o un de Lope de Vega en castellà. No és que una paraula sigui diferent en cada idioma. Tot és diferent y cada poema és formós a la seva manera.
Quan un idioma deixa de ser parlat tots hauríem d’entristir-nos. No entenc els que denigren i boicotegen el català. Els que li diuen Lapao a l’Aragó o el persegueixen al País Valencià. O els que agredeixen una persona per parlar-lo.
No deuen conèixer el plaer i l’orgull d’utilitzar dos idiomes o tenen un profund sentiment d’auto odi.
A sota de casa hi ha un súper propietat d’un senyor de Bangladesh. Treballant en el negoci familiar, sovint hi és una de les seves filles. Aquesta, ja des de petita parla un català excel•lent. I és evident el plaer i l’orgull que sent quan l’utilitza. Evidentment també parla un castellà perfecte. No crec que sigui fàcil per a una noia que parla bengalí adaptar-se a les nostres cultures, però aquesta noia és un èxit total de la immersió lingüística.
Sempre hi ha gent que no vol que pensem, que escrivim i que creixem. Ja ho deia un general franquista: “No queremos hombres que piensen, queremos bueyes que trabajen”. El que no podem permetre és que aquesta gent s’imposi i destrueixi una cultura i una riquesa que pertany a tota la humanitat.