(Bloc) Prejudicis (II)
Un dels principals problemes de les persones amb trastorn mental és el prejudici de perillositat. La setmana passada parlava de com reacciona la gent a aquest prejudici. Avui vull parlar-vos de quines formes adopta.
Escrit per: Félix Rozey
La errònia creença popular diu que si tens una malaltia mental ets violent o perillós. Una cosa que desmenteixen les estadístiques de la policia. I la comprovació personal. Fa més de 15 que vaig a un centre de dia. Un lloc que, segons l’estigma, hauria de ser molt violent. Per allà han passat centenars de persones a tractar-se. I en aquests més de 15 no he vist cap violència. Ni un cop. Res. Ni una agressió.
Una altre creença popular és que si una persona comet un crim, deu tenir un trastorn mental. Com si no hagués gent amb diferents morals o simplement males persones. La societat benpensant es treu així les puces de sobre pensant que són els bojos els delinqüents. Per no pensar que ells també poden cometre un acte il•legal. Si ho penses bé, aquesta forma de prejudici és absurda. El polític que s’embutxaca milers d’euros de comissió, està boig? El mafiós que mata un competidor, està boig? El soldat que viola una dona d’un poble conquerit, està boig? És obvi que no.
I per acabar, el prejudici de perillositat adquireix una altra forma que és que la persona amb trastorn mental no és de fiar, és impredictible. I això malgrat la comprovació d’una persona que es porti bé. Una cosa que també ens fa molt de mal.
Molta gent a això de les malalties mentals li posa molt de morbo. Quan saben que tens un problema ja comencen a fer-se les seves cabòries sobre com ets. Potser això els posa mentalment en una posició de superioritat. No ho sé. La qüestió és que, per exemple, en la reforma del codi penal que està en marxa, les mateixes institucions manifesten aquest prejudici.
D’això us parlaré la setmana vinent.