Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.

(Bloc) Rars i estranys

diferenteEncara que ens agafi per sorpresa, pot ser que ens considerin a vegades rars i estranys.

Escrit per: Ángel Muñoz

Ningú som com veritablement aparentem. Amb això no vull dir que siguem falsos i hipòcrites, sinó que tenim un estat camaleònic que ens fa canviar depenent de la situació en la qual ens trobem.

 

Jo diria que les persones així no són diferents, és el que avui dia podem trobar-nos en la nostra societat, al que estem acostumats. Una jungla en la qual excedir-se en motivació i confiança et pot portar a l'infern en comptes del paradís. Pots rebre garrotades que et facin sentir malament i transformar el teu humor i el teu caràcter.

 

És quan entren en joc les enveges. Condicionants tan certs com reals. No és culpa nostra el ser com som, especials i únics, sempre dins d'un ordre. Ens poden titllar d'éssers estranys encara que tan sols som així, per sort, cara a uns pocs. Amb un toc de màgia, de talent, que fan del nostre esdevenir diari una incògnita.

 

Ens podem sentir observats i marcats per una dels senyals més lamentables de el nostre entorn, els estigmes. El deixar-nos a un costat, el veure'ns com a éssers estranys i piadosos, en un entorn de tristos pensaments en els quals la lucidesa d'uns són les fosques ombres d'uns altres. Sense saber quina és la realitat del que passa.

 

Éssers trastornats pel beneplàcit de alguns en la qual gairebé tot els està permès. Sobretot l'etiquetar-nos, a vegades, sense tenir la més remota idea de l'article al qual es refereixen. Les crítiques destructives.

Aquesta publicitat gratuïta que ens assenyalaran amb el dit amb no una altra raó que la de ofendre. De tant en tant aquests personatges, per cridar-los d'alguna manera, deurien de mirar-se el melic propi i no l'aliè. La millor manera de seguir endavant és primer de tot aprendre a voler-se, tal com ets, acceptar-se.

 

Et donaràs llavors compte que no ets tan estrany ni estrany com per a sentir-te marginat, sinó que formes part d'un entorn tan dispar com les possibilitats que t'ofereix la vida.
Rareses són tots aquells estranyats per la seva condició d'ésser humà.

On estem?

c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97


Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30


c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19

Contacte

Oficines Centrals
T. 93 452 04 67


Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h


joia@fundaciojoia.org

delegacioprotecciodades@fundaciojoia.org