(Bloc) Dia Mundial de la Donació de Sang
La sang és vida, és el fluid pel qual corren substàncies vitals per sobreviure: oxigen, diòxid, ferro, plasma, plaquetes, glòbuls vermells i blancs, defenses, aliment...
Escrit per: Ángeles Díaz
La dona neteja la seva sang una setmana al mes, l'home no. Quan dónes, també purifiques la teva sang, perquè amb aquest litre que regales en prendre molta aigua, fas que la teva pròpia sang en creï més. Per defecte, tenim 5L, si tenim menys, maaaalament, ja han de fer-nos transfusions.
El 14 de juny de cada any se celebra el Dia Mundial del Donant de Sang. Tanco els ulls i imagino a un grup de vampirs entre tenebres celebrant-ho, amb confetti… divertit, oi?
L'Assemblea Mundial de la Salut, que és el màxim òrgan de decisió de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), va designar que el 14 de juny de cada any se celebra el Dia Mundial del Donant de Sang com a mostra de reconeixement i agraïment cap als donants de sang de tot el món.
La data commemora el naixement de Karl Landsteiner (Viena, Àustria, 14 de juny de 1868 – Nova York, 26 de juny de 1943), patòleg i biòleg austríac, que va descobrir els Grups sanguinis ABO. El gran assoliment de Landsteiner és el descobriment i tipificació dels grups sanguinis. Se li va concedir el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1930.
El Dia Mundial del Donant de Sang ha estat triat per l'Assemblea Mundial de la Salut per promoure l'accés universal a sang segura mitjançant la donació de sang voluntària i no remunerada. «Què pots fer? Dóna sang. Dóna ara. Dóna sovint».
En l'última dècada, els desastres han provocat més d'1 milió de víctimes mortals, les persones afectades anualment per emergències superen els 250 milions.
Aquesta campanya posa en relleu la funció que cadascú pot exercir per ajudar a altres persones amb la seva valuosa donació de sang, i destaca també la importància de donar sang de forma periòdica per comptar amb una reserva suficient abans que es presenti la necessitat.
Vaig donar 2 anys seguits, quan vaig estudiar el cicle formatiu de grau superior, tot i tenint por a les agulles, sentia el deure moral. La infermera al no notar les meves venes, en veure'm plorar i marejar-me, sóc molt aprensiva... I tinc por a les agulles de tota la vida, estar en la llitera veient com la meva sang anava a una bosseta, notar alguna cosa dins de la pell... La infermera, em preguntava per què donava sang. Després de sentir la meva història, em va dir que no feia falta que donés més. Almenys mentre seguís tenint por a les agulles.
Quan la meva germana va venir al món, la meva mare es va dessagnar i van haver de donar-li sang. Quan vam patir l'accident de cotxe el dia del meu sant, el 2 d'agost de 1988, si no li haguessin ficat a la meva mare 4 bosses de sang a l'ambulància, hauria tingut 2 morts aquest mateix dia: el meu germà i la meva mare. Després al quiròfan durant la seva operació també li van posar. El meu pare també rebia sang quan el van operar, diverses vegades, doncs el càncer el menjava per dins i la sang que li ficaven li deixava rubor en les pàl·lides galtes...
El meu noi també dóna sang, la meva germana... Tots tenim a algú que ho ha necessitat o ho necessitarem en un futur. Mentre existeixin malalties, operacions i accidents de trànsit o un altre tipus, es necessitarà tenir reserves de sang, encara no s'ha creat sang artificial, de moment han creat teixit dèrmic. Esperem que es creu en un futur, però fins que passi, dóna. Si ets com jo, una vegada, sinó les vegades que puguis. Serà la teva bona acció del dia.