Avui acaba la meva “jornada laboral” al Bloc de les Capacitats de Fundació Joia, donant pas a nous escriptors perquè reflecteixin les seves diferents postures i idiosincràsies a l'hora d'enfrontar la vida. Tot té un inici i un final, encara que no crec que això sigui un final sinó l'inici d'una cosa nova. El canvi és part constant de les nostres vides. Tot es transforma, i el que abans era d'una manera ara és d'una altra.
Tinc àmplia experiència en els serveis socials diversos que la societat catalana i espanyola ens ofereix. Tinc experiència com a usuària i també com a treballadora social, atès que vaig estar un temps exercint com a tal (aquest temps no ho vaig portar molt bé, vaig acabar agafant la baixa).
Quan ens posen una vacuna contra alguna malaltia, el component de la qual és la mateixa malaltia, o quan fem més esport per mitigar el “dolor” causat per molt esport (les ben conegudes agulletes), succeeix alguna cosa similar a quan parlem d'evitar o mitigar els efectes del que comunament es diu “bogeria”. La següent teoria, que haurà estat estudiada i experimentada per diversos estudiosos del cervell humà, és una de les grans veritats de la vida i comportament humans, per a mi.
Quina gran experiència la que vaig viure el passat dissabte dia 8 de juliol de 2017. Em considero una persona molt afortunada per haver pogut formar part d'un dels esdeveniments en pro de l'orgull LGTB. Es podia respirar el respecte, l’alegria, la tranquil·litat, la llibertat. Tantes coses que he anhelat, buscat i aconseguit, poc a poc, al llarg dels meus 31 anys.
Recordo fa anys que anava a discoteques i el respirar tabac a dojo era una cosa totalment acceptada com a part de la diversió i l'oci, tot i que alguns no fossin fumadors. A casa meva fumaven diverses persones alhora, i fins i tot respirava tabac que venia des del llit de sota cap al meu llit de dalt, de la llitera que hi havia a la meva habitació. Els cabells sempre em feien olor a tabac, olorava a tabac ros, negre, de tots els tipus.
Pot ser només un conjunt de paraules escrites, però tots sabem que no és tan sols això. D’igual forma que el llenguatge humà oral pot arribar a crear infinites combinacions de significats i formes, el llenguatge escrit no es queda enrere.
No estic molt a favor de que hi hagi un dia de “x” o “z”, perquè penso que perpetuem “l’autodiferenciació”. No obstant això, vivint i veient com es margina, denigra i maltracta, a dia d'avui, a les persones amb algun tipus de discapacitat, sento que encara queda molt per a l'acceptació i el respecte d'aquestes persones, fent-se necessari recalcar la seva existència i mostrant el que són, perquè se'ls pugui entendre millor.
Porto molts anys vivint situacions familiars caòtiques, inestables i plenes de contrasentits. No obstant això, encara que hauria d'estar acostumada, segueixo sent un ésser humà i és dolorós. Pot ser que menys que abans, perquè vas convertint-te en una espècie de “roca” que és difícil de trencar, però de vegades pot trencar-se perquè no és tan forta com, per exemple, un diamant.
Segons dades de l'OMS, al món es donen molts suïcidis anualment, més que, per exemple, en guerres o accidents. He estat informant-me de l'actualitat sobre epidemiologia dels suïcidis i dels intents de suïcidi, perquè, encara que en els meus estudis de psicologia ja em van informar bastant, fa ja anys i necessitava actualitzar els meus coneixements. M'ha sorprès que, ara, han elevat alarmantment els suïcidis en joves de 15 a 25 anys. Segons sembla, per imitació, o per la seva facilitat d'accés a xarxes socials i llocs on s'informa sobre aquests temes, es veuen més abocats o es facilita el seu intent de suïcidi, o, per desgràcia, la seva culminació.
No aconsegueixo oblidar-te ni un segon. Entre setmana, la feina i les meves activitats del dia a dia no em deixen temps per pensar massa, i això és l’únic que m’ajuda a suportar aquesta situació. Arriba el dissabte, ens retrobem, i de nou revisc una sensació molt intensa que només succeeix quan estic amb tu. Quan ens acomiadem, de nou torno a sentir aquella tristesa a la que no m’acostumo.
Quan era petiteta tenia un concepte de l'amistat una miqueta idíl·lic. Pensava en quelcom molt important, de gran durabilitat i ple de valors. Però el pas dels anys m'ha fet tocar més de peus a terra, en aquest sentit i en d’altres.
Últimament estic vivint grans canvis en la meva vida. Nova feina, nous amics que conec a través de grups amb interessos i aficions afins, nous intents de parella, nous retrobaments amb passats sentiments familiars, nous aprenentatges sobre com escriure i editar llibres i una millora exponencial del meu nivell “First”, una mica caducat, d'anglès, a través del treball, en el qual els meus companys són de parla anglesa i on, a més, em facilitaran entrar en una acadèmia d'anglès de forma gratuïta, etc. Com veieu, moltes coses noves. No obstant això, m'agrada el canvi, perquè comporta aprenentatge, i aprendre em fa sentir viva.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h