Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers per obtenir informació dels seus hàbits de cerca i intentar millorar la qualitat dels nostres serveis i de la navegació pel nostre lloc web. Si estàs d’acord fes click a ACCEPTAR o segueixi navegant.

(Bloc) Quan els diners són la única forma

dineroPorto molts anys vivint situacions familiars caòtiques, inestables i plenes de contrasentits. No obstant això, encara que hauria d'estar acostumada, segueixo sent un ésser humà i és dolorós. Pot ser que menys que abans, perquè vas convertint-te en una espècie de “roca” que és difícil de trencar, però de vegades pot trencar-se perquè no és tan forta com, per exemple, un diamant.

Escrit per: Lidia Fuentes

Gràcies a déu, porto uns mesos que la meva situació econòmica ha millorat bastant. A part del treball que estic aconseguint mantenir, perquè estic realment bé allà (sento com si fos un lloc de treball fet per a mi), estic anant a psicòlegs i psiquiatres d'una mútua de salut (no són gratis, com els de la seguretat social), i ara he contractat també els serveis d'un advocat de pagament (a través d'una mútua, també, en aquest cas de defensa legal).

 

Totes aquestes millores en la meva vida, i dic millores perquè estic veient ràpidament resultats positius gràcies als diferents serveis de pagament que he adquirit, estan portant-me a un estat de tranquil·litat psicològica (i de rebot, física) que mai abans havia tingut, en la meva edat adulta sobretot. Sembla que sigui materialista, però mai hauria pensat que a cop de “talonari” tot seria tan diferent, tan fàcil, si ho comparo amb tot el que havia de fer abans amb serveis públics gratuïts, de cara a la meva salut i a la defensa dels meus drets en general.

 

Tenint un trastorn mental que és per a tota la vida, com el que jo tinc, m'he adonat que sense una defensa i un tracte personalitzats i de qualitat no aconsegueixo molt, o, almenys, allò que necessito. No demano molt en la vida: poder estar amb el meu fill, i que ell pugui estar amb mi, perquè ho necessita i som feliços quan estem junts. Per a això sé que haig de cuidar-me, portar una vida sana, tranquil·la, i assessorada i tractada per psicòlegs i psiquiatres especialistes en el meu trastorn. Porto ja temps fent això, però tot té un preu, en aquest cas exclusivament econòmic.

 

No sé si en altres països és tan car com a Espanya, tinc entès que no, però m'ha quedat clar que aquí seràs ben defensat segons la quantitat de diners que tinguis i que seràs ben tractat segons les aportacions que facis econòmicament, també. Així sembla funcionar tot. Com si la teva motivació per millorar les coses fos ponderada per si ets capaç de reunir una quantitat de diners ‘x’ al mes. Jo no penso així, però la nostra societat sembla pensar “tant tens, tant vals”. Hem de saber jugar a aquest joc, perquè per desgràcia formem part d'una societat materialista i, si sortíssim d'ella, no seriem més que uns “pàries” pels altres, la qual cosa comportaria que encara seríem pitjor tractats, defensats i valorats en general.

On estem?

c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97


Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30


c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19

Contacte

Oficines Centrals
T. 93 452 04 67


Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h


joia@fundaciojoia.org

delegacioprotecciodades@fundaciojoia.org