Amistat, diví tresor! O no era així? Bé, no importa, del que jo us vull parlar avui en el seu dia internacional és precisament d'això: de l'amistat. I és que un veritable amic, sí, d'aquests dels quals hi ha pocs, pot convertir una vida anodina en quelcom interessant i agradable de viure.
Els pensaments ens pensen. Creiem que som lliures de pensar el que vulguem, però això no és així. No som com un reproductor de DVD, en el qual introduïm un pensament i ho reproduïm. La realitat és que som com una antena de televisió. Sintonitzem amb els pensaments que ens són afins i que donen voltes al nostre al voltant.
Som el que mengem? Si mengem verdures i fruites ens sentirem més lleugers i evolucionats espiritualment (per allò de no matar animals ni tan sols per menjar) que si mengem hamburgueses del McDonald’s per un tub?
Diuen que som ànimes immortals amb una vestidura de cossos corruptibles i també que el nostre cor és un diamant ocult després de capes i capes de “brutícia” que ho oculten i no ho deixen brillar. I que el nostre treball aquí a la Terra consisteix principalment a anar netejant aquest diamant fins a aconseguir treure-li totes aquestes impureses i permetre que brilli en tota la seva esplendor. I la forma de netejar-ho consisteix ni més ni menys que a aprendre a Estimar.
La enfermedad como camino, de Rüdiger Dahlke i Thorwald Dethlefsen, és un llibre que vaig llegir fa molts anys en una època difícil personalment. I la veritat és que em va ajudar molt. Encara que va ser escrit a final dels 70, si no recordo malament, el seu contingut és de plena actualitat.
Un dia comences fent-te més preguntes de les necessàries. Si canvio de canal durant un partit de futbol, influiré en el resultat? Si veig un camió de repartiment de la Coca-cola (la il•lusió de viure) tindré un dia més que bo? Si llegeixo al diari un titular ambigu, s'estarà referint a mi? Sí, un dia et passa això, ja no hi ha volta enrere.
Cito de la Vikipèdia: “L’Aikido és un art marcial modern, desenvolupat inicialment pel mestre Morihei Ueshiba (1883-1969). La seva característica fonamental és la cerca de la neutralització del contrari en situacions de conflicte, derrotant a l'adversari sense danyar-ho, no destruint-ho o humiliant-ho. L’Aikido busca formar els seus practicants com a promotors de la pau”.
Arribats a aquest punt m'agradaria poder dir que després d'una titànica i heroica lluita contra el tabac, vaig vèncer i ho vaig abandonar per sempre. Però no ha estat així. Mai he fumat. Bé, menteixo. En tota la meva vida m'hauré fumat 3 o 4 cigarrets i 3 o 4 puros (sí, per allò que són més sans al no tenir substàncies afegides i ser pura fulla de la planta del tabac). Fins i tot vaig treballar en un estanc.
La pedra filosofal, aquella substància que converteix tots els metalls en or, és en essència un estat de l'ànima, o una qualitat del cor de l'Ésser humà.
Queda molt per fer. En algunes cultures encara es concep a la dona com un ser inferior, en altres èpoques fins a sense ànima, no permetent-se-li tenir una vida social i educativa equiparable a la de l'home.
Acabo de tenir un petit disgust, però molt significatiu. Us explico. Fa unes setmanes em vaig comprar un rellotge senzill (30€) en uns coneguts magatzems on et retornen els diners si no estàs satisfet, d'una coneguda marca de rellotges i calculadores científiques.
El Dia Mundial dels Drets Humans és sens dubte un motiu de celebració. Es van pregonar després de la Segona Guerra Mundial i en un context de fastig enfront de la desraó també humana. Al principi anaven a anomenar-se dels Drets de l'Home, però òbvia i encertadament van ser al final dels Drets Humans.
c/ Bac de Roda, 149
T. 93 303 50 97
Avinguda Josep
Tarradellas, 19-21
T. 93 289 24 30
c/ Indústria, 50
T. 93 210 24 19
Oficines Centrals
T. 93 452 04 67
Horari d'atenció
DL-DJ 8.00-13.00h i 14.00-17.00h
DV: 8.00-14.00h
Clubs Socials de DL a DV de 14.30 a 19.30h