El meu futur més proper
Després de donar-li moltes voltes, he decidit que ja va sent hora de pensar en el que vull fer en un futur proper.
Escrit per: Cristian Tabas
Per això, quan acabi el meu procés en el Servei de Rehabilitació de Joia, tinc pensat posar-me a estudiar ja que en el seu moment no vaig poder perquè quan em va passar això del trastorn mental jo era adolescent i no vaig poder acabar els estudis. Però ara sí estic preparat i tinc molta confiança i ganes en què podré fer-ho.
Gràcies als professionals de Joia i, per descomptat, al programa de ràdio Lunética, m’he anat formant com a persona i tinc molta capacitat de poder tornar a estudiar, per això he decidit treure’m el graduat en Educació Secundària.
Quan tingui el títol havia pensat fer un curs de locució de ràdio però vaig pensar per ser un bon locutor necessito una bona formació, i per això vull fer algun accés a un cicle formatiu, o fer fins i tot les proves d'accés a la universitat per a majors de 25 anys i fer una mica de comunicació. És difícil, però amb la meva voluntat i posant-li ganes ho aconseguiré. Sé també que una carrera de periodisme és bastant difícil però si pogués fer el curs de comunicació tindria més avantatge de poder treballar en el que m'agrada, que és la ràdio.
Haig de pensar que gens és fàcil en la vida i que, qui vol alguna cosa, alguna cosa li costa, i no es pot anar de pressa en aquest món, tot té un procés. I amb els peus en el cel em pregunto: I per què no? Només perquè tingui un trastorn mental sóc menys que ningú? Ja se que tinc les meves limitacions, fins i tot hi ha gent que creu que mai arribaré a aconseguir els meus objectius, jo estic segur que ho aconseguiré. Ara em trobo millor que mai i aconseguiré estudiar per en un futur poder treballar i ser un home de profit el dia de demà.